TOFANA DI MEZZO I TOFANA DI DENTRO

5 d'agost
INTEGRAL DE LES TOFANES
Després d'haver anat a la Tofana di Rozes tenim ganes de fer tota la integral, que a la Tofana di Mezzo s'arribi amb Funivia no ens espanta, segur que trobarem alguna via per a què ens faci més agradable el dia.
Estudiada la Cartina decidim tatxar els altres dos tres mils de les Tofanes en una mateixa etapa.
Esperem a que els dormilegues dels Funivies obrin a les 9 per agafar el primer, ens deixa a 3.191m després de canviar dues vegades; una bonica passejada ens porta dins a la TOFANA DI MEZZO (3.244m) des d'on veiem la impressionant paret que varem pujar fa un dies de Tofana di Rozes, fins allà ens acompanya el Ferran que es queda al refugi fent birres i pelat de fred.
Tornem fins un coll del damunt del Refugi Cima Tofana, ens pengem a la sirga amb tot l'equipació i comencem la ferrata Tofana di Dentro, força aerea, baixant primer al coll que hi ha entres les dues tofanes i pujant per un sender ferrat no tan aeri fins al segon cim TOFANA DI DENTRO (3.238m) ,anar i tornar ens porta 3h30' en total, una disfrutada!!!!

Secció tortugues ninja.
Avui només Montse i Dolors. Travessa Croda da Lago.

Via Ferrata Brigada TRIDENTINA

4 d'agost

Via Ferrata Brigada Tridentina.
Avui el sector ferratil de l'expedició dolomítica del Centre es queda només amb 4 representants, als que s'uneixen la parella de Lleida i els valencians, sorprenentment, després de "l'espantá" del dia abans a la Marmolada i que quedessin més sols que la una. Doncs tots dos cotxes enfilem cap a la regió de l'Alto Badia, que encara no haviem estat. Amb l'ajut del GPS del Quim (aquest cop li fem cas) ens plantem en una hora aprox. A sota del Paso Gardena, en el pàrking habilitat. Un nombre important de cotxes aparcats ens haurien d'haver donat una idea del que ens trobarem més endavant. Aquest cop sortim tranquilament doncs es tracta d'una excursió de 4:30 h, amb un desnivell de 637 m dels quals 400 de ferrada que haurien de ser 2:30 h. Una sortida relativament curta. A la sortida, en Quim i en JR decideixen agafar una dresera per estalviar-se unes marrades del camí, però resulta que s'equivoquen i es salten la primera part de la ferrata. Nosaltres seguim en Pauli, que aquest cop agafa el bon camí i comencem sense els altres, després d'esperar una estona i creure que estàven pujant pel camí de baixada. Una vegada acabem aquest primer tram de ferrata hi ha un tram llarg de camí que ens porta a l'inici del segon tram i alli ens trobem als "perduts"! Fem molta broma sobre el fet de que s'han saltat el primer tram!! La ferrada és fàcil i bonica, i tal com indica la guia, molt freqüentada! A meitat de ferrada ens hem de parar quasi mitja hora per un embús humà! Allò no es movia de cap manera. Varem comptar que teniem 36 persones com a mínim al davant, i al darrera s'anava acumulant més gent! Semblaven els embussos per tornar a Barcelona després d'una festa important. Uns alemanys que estaven davant nostre decideixen abandonar per una via d'escape que hi havia. Nosaltres decidim esperar i continuar. Finalment la cua comença a moure's. Per fí, això d'estar esperant penjat en una pared no és gaire agradable. Una hora més tard del previst arribem a dalt, després de passar per un pont penjant. Un petit mos al bar que sempre trobem en cada sortida i cap avall per un camí amb un xic de pendent però fàcil. Abans d'arribar al coll aprofitem per visitar el museu de la Guerra, i, continuant amb aquesta obsessió d'acaparar peces pel seu museu particular (ja té 5 peces i ha iniciat contactes amb altres museus particulars (Ferran) en Joan Ramon "roba" momentaniament un termòmetre immens... Cosa que obliga al vigilant a tancar portes ipsofacte. En Joan Ramon obsessionat per tornar al museu està tramant el robatori definitiu implicant a tots els membres de l'expedició. En 1 hora arribem als cotxes i cap a Cortina a comprar unes cervesetes i a l'apartament a dutxar- se.

4 d'agost
Volta a les Tre Cime di Lavaredo amb la solitud
desprès de l'excursió corrent del dia anterior, encara tenia més ganes de correr. Així que vaig fer una volta corrent a les Tre Cime. He seguit un camí sense pèrdua i molt bonic. He caigut i m'he fet algunes rascades a la cama. Les mans al principi del recorregut però he pogut seguir amb normalitat. També m'he creuat amb un grup en fila india i tots vestits igual de 100 militars italians molt educats. La veritat, m'he sentt molt observada. A prop del final, m'he trobat al Feliu, Marta i Teresa que m'han fet algunes fotos. Desprès he anat fins al cotxe i he tornat a buscar al grupet. Aprofitant he tornat a passar per la Forzella Orientale di Lavaredo.
La volta en si ha sigut d' 1h i 15' corrent i amb un desnivell d'uns 500 o 600 metres. Com que he seguit fent tomets, he fet un total de 1h 50' corrent i 10 minuts més caminant amb la T, la M i el F.
Ares


Secció tortugues ninja caminadores.
Amb la nova incorporació de l'Antoni i en Jaume, amb algunes variacions i combinacions de cotxes, disfrutem de la Vall de Travenanzes.
Hem fet dos equips. L'un, surt del Passo Falzarego tot pujant en funivia fins el rifugio Lagazuoi, així doncs tota l'excursió serà de baixada. L'altre surt de Sant'Uberto per fer-la de pujada, tot quedant en trobar-nos a meitat camí per intercanviar-nos les claus del cotxes.
I així xino-xano anem pujant per la vall els uns i baixant els altres. El recorregut és bellíssim i variat: la part baixa engorjada amb magnífiques cascades, dóna pas a un vall fluvial ornat d'un bell bosc que, a poc a poc, desapareix amb l'alçada donant pas a tarteres fruit dels cingles propers. La vall s'estreny i fa de tap a les glaceres ja desaparegudes que van modelar en amunt un vall en U.
Apareixen els restes de les morrenes en un pla i ampli vall tot cobert de códols, envoltat d'altius cims i amb les Toffanes omplint l'esguard. Més enllá, el camí s'enfila i allí trobem a l'equip que baixa, canviem les claus dels vehicles i tirem amunt.
Torna a canviar la fessonomia de la vall que ara apareix fortament carstificada, pedres i blocs per arrreu i allá dalt la forcella de Travenanzes cap a on ens adrecem, unes passes i ja hi som a la part més alta del recorregut, allá baix es veu el cotxe ben aparcadet al passo Falzarego.
I així, ben cansats i suadets, tirem avall que el "jalo" ens espera!.

L'HOME DE LES NEUS

2 agost 2011

Avui: turisme!!! Un TOMB DE CAL DEU... Per anar a Bolzano.. A veure l'Otzi, l'home de les neus, que segons en Feliu no té els 5.000 anys que diu el museu.. Interessant el super montatge que tenen: un museu de 4 pisos per una única mòmia...
Tomb i dinar de luxe.. Una tros de pizza a peu dret i una cocacola... Però que bé que es menja a Itàlia! O som a Àustria???? Aquesta regió on som es una barreja de tot i més...
Molta calor i molts kms.. A la tornada passem per tres ports que ens deixen al record unes imatges espectaculars!!
Hi hem anat en Carles, en Pere, Marta, Marcos, Montse, Sergi, Ferran.

Arrampicata amb el Filippo
Jo, l'Ares, vaig anar a escalar la Torre Margheritta del passo Falzarego amb dl guia Filippo B.. Ens hem trobat al matí amb el seu cotxe nou i hem caminat una horeta per arribar fins a peu de via. Desprès de seguir el camí neardental ple de pins baixos, olor el 'profumo', viure l'aventura i riure força, vam començar l'escalada. Molt maca, no molt difícil però molt ben parida... A més, estavem en una zona paradisíaca sense gens d e gent. Genial. A dalt el cm, el punt més romàntic de tots! Mmm... Bé!
Desprès vam baixar amb un rappel, vam creuar tot de prats molt bonics i vam parar a menjar alguna cosa... Com que se'ns va fer tard i no em venien a buscar, vam anar a casa seva i no em va parar de donar genial. Com un papa, genal! :-)

Grup Ferratilles.
En Joan Ramon, en Pauli, l'Eduard i la Marta de LLeida, Jordi i jo mateix, en Quim, vam fer la ferrata Strombel.
La ferrata, bastant sencilla, comença Fiames amb un passeig pel mig del bosc i zigzaguejant per una tartera arribem a la pared de la roca. Ens equipem i emprenem la pujada per una aresta i a mitat trobem una escala metàl.lica molt vertical. Sense cap problema la superem i continuem ascendint per la pared de roca fins un replà, que la majoria considerem el cim. Mentre dinem, en Joan Ramon i en Jordi, continuen pujant un altre pic que arriba més amunt. Reunits tots altre cop iniciem el descens per una tartera prou empinada. Una ferrata sencilla i molt completa i variada (Quim)

EL GRAN CRISTALLO I LES SEUES FERRATES

1 d'agost 2011.
Avui si que hem estat tots puntuals. Tots junts fins al Passo Tre Croci, on ens separem.

Grup Tortugues ninja (Montse: Miquelangelo, Ferran (Rafaello), Dolors (Donatella), i Marcos, amb l'afegit de l'Elena volem anar al LLac Sorapiss, que no Morapio. En Ferran, cansat d'ahir, decideix esperar al refugi fent una birra i preparant la ruta de demà. Els altres marxem i 5h més tàrd, en tornar, el trobem... No hi havia bar, ni birra, ni italianes, en fi un avorriment... No ha fet a més tota le feina encomanada.. En fin, un sant..
Els altres 4, enfilem el camí al llac Sorapiss. El camí, bosc primer, ens atansa a poc a poc, guanyant desnivell, a la base del refugi i del llac Sorapiss... Arribada al llac, d'un blau turquesa espectacular i bany... De peus, només!!!! Una estoneta de relax, i baixada a recollir en Ferran. D'allà enfilem el camí cap al funivia per pujar al Cristallo, en funivia... Allà trobem en Carles que ja baixa de la ferrata... El dia és dolent i no acompanya per pujar al cim de dalt.. Dinar tranquil i baixada altre cop.. Ara plou ara no.. en fi, temps variable...

El grup Fer(rates) vam anar al Cristallo. Se'ns van apuntar la Marta i l'Eduard que viuen a Vilafranca i eren del CEL. També van venir la Maria i el Jordi d'Alacant.
Vam pujar al refugi Lorenzi amb un telecadira i després un ou que ens va deixar a 2900 m. Primera fita pujar al Cristallo del Mezzo (3154 m.) per la ferrata Martini Bianchi de dificultat 2 de 5 amb algun pas que calia estirar... Va començar a ploure però no va ser problema i vam continuar entre la boira i l'aigua... Voliem fer la ferrata (sender ferrat) de l'Ivona molt fàcil però llarg i especialment per alguns que van sortir tard ivan arribar de nit... En Paulí - mestre zen- va recuperar la seva fama guanyada al llarg dels anys i va fer una liada de les grosses... Encara que ningú va agafar el telecadira de baixada i malgrat tenir-ho pagar vam baixar caminant (com a bons catalans ens va saber molt greu). Mai he viatgat en supossitori.

SEGON DIA

30 juliol. A les 9h30 ja som al carrer, a punt de marxa altre cop. Avui ens estrenem anant al Paso Falzárego (2.117 m) per pujar al pic piccolo Lagazuòi (2.778m) i bellíssim mirador del refugi Lagauòi (2.752m).
Iniciant un funcionament superorganitzat hem fet 3 grups: camí curt i directe l'agafa en Ferran, que no s'està d'històries.. Si Déu va fer els telefèrics devia ser per alguna cosa... La Montse i la Dolors, i poca estona més tard en Marcos agafen el camí normal, de la dreta, que salva en 1h i escaig els 700m de desnivell, ben acompanyades de la vista de l'Antelao Tofana de Rozes, per al coll d'on marxa ,el camí de la vall de Travenances. La resta del grup, ben equipats, enfilen el camí de l'esquerra, una mica més aeri, però res de l'altre món, i passant per un pont tibetà arriben al Pic Lagazuòi. Abraçades i petons en retrobar-nos tots. La vista és espectacular, en Feliu opina que és la millor de Dolomites: ho veiem tot, la Marmolada, la Civetta, Les Cinque Torri, l'Antelao, etc.. Els oh en aparèixer al coll d'accés al Pic en divisar el plató de Les Tofanes han estat repetits per tots. S'eixamplava la vista meravellosament (Jaume).
Una petita caminada els deixa a la creu del cim on es recorda a tots els caiguts en aquestes muntanyes i per la guerra.
Dinem a plaços i arriba el plat fort del dia: El DESCENS. Baixarem per les galeries de Lagazuòi. I que són? Ni més ni menys que els passos que van excavar dins la muntanya, en només 3 mesos, els soldats italians durant la Primera Guerra Mundial. Foradada de dalt a baix, unes galeries vertiginoses ens ajuden a desfer el desnivell que hem guanyat al matí. Ajudats de la sirga i el frontal, vigilem no relliscar i ens fem creus del que devien patir aquella pobra gent.. Veieu "Montagne in fiamme" per més informació...
Alguna part del grup fa la faixa Martini que fou conquerida per aquest comandant italià entre cingles dominats pels austrohongaresos. Una raconada impressionant que ens va fer sentir a tots i totes l,absurd que són les guerres...

Gran hermano dolomites (GHD)

GRAN HERMANO DOLOMITES és el nom que hem triat per definir aquesta experiència que avui comencem al centre: sortida internacional oberta a tothom, s'hi apunta qui vol, només cal ser major d'edat. Som 19 participants, d'entre 19 i 64 anys, 7 dones i la resta homes, diferents nivells de muntanya i objectius diversos, no ens cal cap productora ni martingales, entre el grup s'ha escollit encarregats per cada cosa, vist lo vist tothom ho fa de la pitjor manera per no repetir, algu ens envia a Milà quan tocaria Venecia, un altre es fa passar a recollir el darrer per dormir mitja hora més... Ja veurem com seran els cotxes de lloguer i la casa...La casa es composa de 5 apartaments de 4 persones cadascuna, amb els grups que van a cada aparta triats segons ves a saber quin criteri...ara toca dir qui som per ordre d'aparició amb lleganyes: SERGI (el benjamí del grup i pota tendra), MARCOS (diuen que és de La Floresta o li agraden les flors, les redactorrs encara no ho tenen confirmat), JOAQUIM (conegut com el correcaminos de la Sènia, beep-beep!!!), JOAN RAMON (ex-boss, abarrotador i to soot), MONTSE (sufridora del to soot i infermera general), TERESA (professional de la muntanya, sap de tot menys de fer maletes), CARLES (melenas el terror de la nenas i de les muntanyes), JAUME (las mata callando, diuen, és a dir expert-silencios), DOLORS (culta i molt organitzada, en fi... Una joia), PERE (li van les emes: música, muntanya, marta, masatges, multes, mascarpone, machiatto, etc), MARTA P. (infermera suplents i li van les pes: Pere, pacient, pastificcio i mooooltes coses més), FERRAN (anti samarreta verda, intente posar al Pauli a puesto i no sabem si ho farà ballant), ELENA (patidora responsable, discreta i encantadora... Esperem no s'encanti massa), ANTONI (candidat a primer de cordada amb la seva solvencia contrastada, però vaja, s'ho haurà de guanyar...), PAULI (expert en viariants i melons, de bon rotllo!!! I cerca ragazza.. Aparteu les italianes...), JORDI (agrònos i conegut arreu per la seua orientació), MARTA V (vinguda de can fanga no en té ni idea del que li espera), FELIU (pro tres mil en amunt, ripetere italiano questo anno), ARES (la benjamina del grup, campiona di tutto, italiani trimola ce una bella ragazzineta).

29 JULIOL. Són les 7h del mati. Som a l'aeroport, ben esmorzats, amb els 60kg estrictes de pes grupal degudament facturat ja fa estona.
L'anada ha estat prou plàcida. TOTS hem arribat molt puntuals menys l'organitzador: en Pauli, que amb un glamour espectacular amb la seva maleta de rodetes, (qui l'ha vist!) ha aribat 10 minuts tard (es veu que no trobava el SIMAGO). El grup ja denominat GRAN HERMANO DOLOMITES,, que no GORMITIS, com li van dir a la Montse, ha decidit nominar-lo. Mentre en Carles, Joaquim, Pauli i Joan Ramon juguen a la butifarra, rebem una trucada de l'Izquierdo... Ja es a dins.. Esperant.. INAUDIT!!! Quina puntualitat!!! Aquest viatge promet!!!! Deixem el que fem i tots cap a dins, passem els controls i ja ben decidits encarem la cua per entrar a l'avió. I arriba el moment de la veritat: la motxilla d'en Pauli comença a "bafanculo". Els melons no passen el control. I en fi, ell i la Teresa necessiten l'ajut dels companys per alleugerir pes de les bosses respectives... En Joan Ramon no ha tingut cap problema i això que també portava dos bosses.. L'hostessa no sabia on mirar ja que aquella malla rotllo torero us podeu imaginar el que marca! Superat ja l'últim entrebanc i ja a dins donem una mica l'espectacle, fins que ens fan callar.

Arribem on time a Milà, i un cop hem recuperat els petates iniciem l'aventura per trobar els cotxes. Dos hores més tard i després de conèixer totes les terminals de l'aeroport sortim repartits en 4 magnífics cotxes cap al destí. RECORD EN LA HISTORIA DEL CENTRE!!!!! Tardem només 100metres en perdre'ns tots els cotxes, malgrat el dossier tan ben preparat... I el gust que dóna saltar-se el programa.. 200 km més tard ens reagrupem, i amb el ferm propòsit de nontornar-ho a repetir... HI TORNEM! Per resumir.. Arribem a lloc a hores diferents i per camins diferents... Instal.lació als magnífics Fawlty Towers apartments... I sopars variats.. Uns a casa, altres al bar...