dimecres, 21 de desembre del 2011
LLIURAMENT PREMIS OSCAR RIBES
El proppassat divendres, 16 de desembre es va lliurar els premis als guanyadors/es de les diferents modalitats del XXIIIè Concurs fotogràfic OSCAR RIBES.
Les fotografies guanyadores, conjuntament amb altres participants, formen l'exposició que restarà tot el mes de gener a la seu social (c. Comerç. 25). En l'acte també es va lliurar els trofeus als guanyadors de la Marxa de Regularitat realitzada a la serra d'Oden.
La diada va acabar amb una copa de cava i el President de l'entitat va aprofitar per desitjar un feliç nadal i un venturós 2012.
Alguns dels guanyadors del premi Oscar Ribes
Els guanyadors de la Marxa de regularitat
dijous, 24 de novembre del 2011
XXXIV Marxa de Regularitat de les Terres de Lleida
El diumenge 13 de novembre es celebrà la 34ª edició d’aquesta tradicional prova del calendari d’activitats del Centre Excursionista de Lleida i de la Copa Catalana de Marxes Tècniques Regulades.
L’itinerari triat enguany sortia de Santa Cecília d’Odèn, al nord del Solsonés, amb un perfil en forma de W, baixant a buscar el Riuet de La Plana per fer una primera parada a esmorzar a Cal Balletbó i iniciar la pujada fins coronar el llom de la Serra d’Odèn, una segona aturada prop del dolmen de Cogulers, d’on es pot gaudir d’una esplèndida visió de les valls veïnes i els cingles de Canalda, a migjorn del Port de Comte; l’itinerari torna a baixar, tot travessant els boscos de Riulacó fins el Forat Colomer, petit congost que, de lluny, recorda el nostrat Congost de Montrebei i que paga la pena fer-li una visita; finalment la pujada final, d’uns 300 metres de desnivell, portava als participants a l’arribada, al mateix indret d’on havien sortit unes 4 hores abans.
Les guanyadores d’aquesta edició foren la Maria Manubens i la Maria Àngels Escalé, del Centre Excursionista d’Avinyó, seguides d’en Joan Viladrich i el Josep Maria Costa, també d’Avinyó, que foren els primers classificats per Entitats.
Aprofitem aquestes ratlles per agrair a tots els participants la seva assistència, sense els que no tindria sentit l’organització d’aquest tipus d’activitats i, com no a tots els companys del Centre Excursionista de Lleida que han col•laborat en l’organització i el control, sense els que no seria possible dur a terme la prova.
Josep Lluís Gàzquez
Organització
dilluns, 14 de novembre del 2011
VI CONGRÉS EXCURSIONISTA: EXCURSIONISME EN EL SEGLE XX1
Van assistir 10 representants del CEL. Vam dur dues ponències sobre ESPORT DE COMPETICIÓ per part de Juanjo Garra i LA COMUNICACIÓ EN LES ENTITATS a càrrec de Josep Sierra i Joan Ramon Segura.
Els debats després de 30 anys des del V Congrés van ser profitosos. Ara la comissió del Congrés traurà les conclusions. Totes les entitats participants ens vam conèixer millor i vam poder veure la gran variabilitat d'entitats que acull el nostre país. És una riquesa que genera algun conflicte però cal saber respectar.
Creiem que estem més propers a oferir millores a les entitats i als seus associats.
Algunes pàgines d'interès:
WEB DE LA FEECL'EXCURSIONISME CAMINA AMB BON PEU
PAGINA JUANJO GARRA
VIDEO ACTE IEI
PONÈNCIA JUANJO GARRA
OPINIO DEL PRESIDENT DEL CEL I DE L'EX-PRESIDENT
Fotos VI Congres a Lleida (Ramón Pach)
Pregó PEP COLL
Exposició,3 Mb
CARTELLS REGULACIO ESCALADA TERRES DE LLEIDA
Cartells informatius dels valors naturals:
Ubicats a la Font de les Bagasses, Roca Regina, Font de la Figuereta (Collegats), Pla de Lluís (Montsec), la Masieta de Mont-rebei, la Pertusa , Font de la Figuera (Vilanova de Meià), Sant Alís
Cartell informatiu panoràmic al Pont d’Escalera (embassament de Sant Llorenç de Montgai)
Cartell mixt informatiu-regulació al Pont del Pastor
Cartell informatiu de les condicions d’ús del refugi del Pletiu de l’Extrem (Mont-roig)
Cartells informatius de la regulació de l’escalada:
Mont-roig: Refugi del Pletiu de l‘Extrem i Coll de Porta
Dispensari de Camarasa
Informatius al Castell de Malagastre, Santa Maria del Salgar i Rubió de Baix.
Tríptic
Ara resta pendent l’edició de 4.000 exemplars d’un tríptic informatiu de la regulació, del qual els hi envio la seva proposta definitiva de disseny i continguts prèvia a la seva impressió al llarg dels propers dies. Els demano que el revisin tant en els aspectes formals com en contingut per si creuen adient fer-hi alguna observació.
Amb l’edició d’aquest tríptic es tanca el projecte informatiu en el qual hem participat conjuntament. Un cop impresos trametrem els tríptics a les entitats participants; així com en farem la distribució en els indrets de trobada d’escaladors situats en les zones properes a les àrees regulades.
Moltes gràcies
Xavier Massot Castelló
Responsable de Biodiversitat
Àrea del Medi Natural a Lleida
Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
dissabte, 5 de novembre del 2011
INAUGURACIÓ DEL VI CONGRÉS EXCURSIONISTA
BRILLANT INAUGURACIÓ DEL VIè CONGRÉS EXCURSIONISTA A LA CIUTAT DE LLEIDA.
Aquest dissabte al matí va començar a caminar el nostre Congrés excursionista. La inauguració va tenir lloc a Lleida per commemorar el centenari de la realització del 1r Congrés que es va tenir lloc a la capital ponentina.
A dos quarts de deu els congressistes es van aplegar en el pati gòtic d’ Institut d’Estudis Ilerdencs on es va presentar l’exposició: La Lleida del primer Congrés Excursionista Català que reflecteix certs aspectes de la ciutat en la celebració del primer Congrés per ajudar a entendre millor la transcendència dels acords presos.
El President del Centre Excursionista de Lleida, en Lluís Taberner, va donar la benvinguda a tots/es els excursionistes assistents.
En Feliu Isard, coordinador de l’exposició, va comentar els plafons expositius. Segurament aquests es traslladaran la setmana propera a CosmoCaixa per poder ser contemplats pels excursionistes que no van poder desplaçar-se a Lleida.
La diputada Rosa Pujol va tancar l’acte, excusant el President de la Diputació, que per problemes d’agenda li va ser impossible d’assistir a l’acte.
Es dóna la coincidència que l’exposició es troba en el marc de l’antic Hospital de Santa Maria – un notable edifici gòtic – que es volia tirar a terra però la ferma oposició del Centre Excursionista de Lleida (CEL) l’any 1916 va impedir la demolició del valuós monument històric.
Seguidament es va recórrer l’eix vital de la ciutat vella i es va pujar al turó de la Seu Vella on el Director del Consorci de la Seu Vella, en Pep Tort, va fer una curosa visita a la catedral vella de Lleida, explicant la dissortada història de la capital plena de cruels confrontaments en l’entrada a Catalunya de les forces castellanes. L’erudita deserció va acabar en el pati de l’antic Castell del Rei, recentment restaurat.
En el seu extrem nord, en Joan Ramon Segura, va explicar als assistents la meravellosa panoràmica que es fruís des d’allí dalt sobre el Pirineu, tot contemplant el Mont Perdut, el Posets, l’Aneto, el Cotiella, el Turbó, el Montsec, el Cadí ... i una munió més de cims pirinencs però el dia no permetia contemplar-los i va invitar als acompanyants que pugessin un altre dia per poder gaudir de l’excelsa visió pirinenca. Igualment comunicar que properament el Consorci de la Seu Vella i el Centre Excursionista de Lleida col·locaran taules d’orientació per explicar l’extens paisatge. Finalment es va inaugurar una placa amb una rosa dels vents que recorda la celebració del 1r Congrés l’any 1911 i la inauguració de la 6na edició que es feia aquell 5 de novembre de 2011.
L’acte principal es va realitzar a l’interior del majestuós castell del Rei. L’escriptor Pep Coll va fer una conferència al voltant del tema de l’excursionisme i la seva evolució en la història. Els seus comentaris van estar plens de fina ironia i humor. S’ha demanat poder transcriure el text pels diferents mitjans per poder gaudir-ne tot els excursionistes del bell escrit.
Posteriorment, va parlar en Lluís Taberner, president del CEL – organitzador de l’acte – que va destacar la importància de l’esdeveniment que estàvem inaugurant. Posteriorment, l’alcalde de la ciutat de Lleida, Àngel Ros i consoci del CEL, va entrellaçar aspectes dels acords del congrés de 1911 amb aspectes del segle XXI i desitjar molt d’encert en les properes jornades de treball.
Finalment, va intervenir el president de la FEEC, en Jordi Merino, que agraí l’assistència dels excursionistes a la inauguració, felicità al Centre excursionista de Lleida per l’organització de l’acte i manifestà el seu desig d’èxit en les properes jornades congressuals dels dies 12 i 13 de novembre que tindran lloc a les instal·lacions de CosmoCaixa a Barcelona.
dimarts, 18 d’octubre del 2011
ANULACIÓ CAMINADA DELS PONTS DEL SEGRE
La Coordinadora Lleida Camina comunica als caminadors i caminadores de Lleida i comarques l'anulació de la Caminada de la Marató prevista per aquest diumenge 23 d'octubre davant el desistiment de la entitat organitzadora principal ASPID. La Coordinadora Lleida Camina lamenta aquesta anulació i encara que la resta d'entitats organitzadores no hi tenen responsabilitat demana disculpes per les molèsties que pugui ocasionar.
Tan mateix us agraïriem que en fèssiu difusió per tal que es redueixi al mínim el número de les persones que no n'estiguin informades.
El diumenge es penjarà una nota al monument d'Indibil i Mandoni d'on havia de tenir lloc la sortida.
Gràcies per la vostra atenció.
diumenge, 16 d’octubre del 2011
ÀNGEL COGUL FA TOTS ELS PÒDIUMS
El jove escalador de 13 anys Àngel Cogul ha fet podíum en totes les proves de Lleida.
NOVA FITA DE LLUÍS GARROFÉ
El nostre soci Lluís Garrofé ha complementat una nova fita en la seva dilatada vida excursionista. Enguany ha arribat caminant fins a la ciutat de Roma des de Tartareu on va ser rebut pel Sant Pare en audiència pública. En altres caminades havia arribat fins a Finisterre seguint el camí de Sant Jaume, havia recorregut els Pirineus fent el GR-11, enllaçà Tarifa amb la costa Brava ja veieu que el seu mapa queda ratllat en totes les direccions.
dimarts, 4 d’octubre del 2011
SOPAR SOCIAL DEL CENTRE
Pica - Pica
Amanida amb formatge parmesà, mezclum d’enciams, poma golden, fruits secs i vinagreta de maduixes
Assortit de pernil, formatges i ibèrics amb xapata
Calamars a la romana
Croquetes casolanes de pollastre i pernil
Truita de patata amb ceba caramel·litzada
Musclos al estil Juana la Loca
Plat principal:
Melós de porc ibèric al vi ranci, patata a lo pobre
o
Suprema de lluç al orio
Les postres:
Crema cremada amb fruita en almívar
Celler:
Aigües minerals
Negre Valdelares Roble
Blanc de Blancs Conde de Caralt
Cava Brut
Cafè
Pàrking vigilat
PVP. 30.00 € IVA INCLÒS
diumenge, 2 d’octubre del 2011
TROBADA D'ESCALADORS A RUBIES
El proper, dimecres, 12 d'octubre, la colla Jove del Centre organitza una trobada a Rúbies. Reunió preparatòria el dimarts al Centre per fer les cordades.
Comença el compte enrere.....
Properament més informació.....
Prepara i presenta:CEL (centre excursionista de lleida).......(Grup de joves)
12 Oct: Entrada gratuïta a Rúbies.....
dilluns, 26 de setembre del 2011
CAMINADA DE PINYANA
NOVA AVENTURA DE JUANJO GARRA
Aquest més d'octubre torna a marxar Juanjo Garra a l'Everest com a càmara i col·laborador de Jesús Calleja en un show on han de seleccionar 10 "himalaistes" per pujar a la muntanya més alta del món. Més informació:
Darreres dades:
SORT PEL AL NOSTRE AMIC!!!
dimarts, 20 de setembre del 2011
JORNADA DE PORTES OBERTES DE LA SALA D'ESCALDA
El proper dimarts, 27, a les 18 h. haurà una Jornada de portes obertes a la sala d'escalada per a nois/noies de 12 a 18 anys.
La sala d'escalada està ubicada al pavelló dels Camps Elisis (antiga piscina coberta). Carrer Santa Cecília s/n.
El dilluns, 3 d'octubre es farà la presentació als pares i mares de l'Escola de Tecnificació d'Escalada del Centre, en el mateix indret a les 19 h 30 min. Presentació a càrrec d'Albert Cogul, president de la Secció d'Escalada i Alta Muntanya del Centre i David Holgado, director de l'escola de tecnificació.
dijous, 15 de setembre del 2011
CARTELLS REGULACIO ESCALADA TERRES DE LLEIDA
D'acord amb la conselleria de Medi Ambient s'ha decidit col·locar cartells informatius dels valors naturals d'alguns paratges i la restricció de la practica de l'escalada en algunes parets:
Cartells informatius dels valors naturals: són 8 cartells a disposar als següents emplaçaments: Font de les Bagasses, Roca Regina, Font de la Figuereta (Collegats), Pla de Lluís (Montsec), la Masieta de Mont-rebei, la Pertusa , Font de la Figuera (Vilanova de Meià), Sant Alís
Cartell informatiu panoràmic al Pont d’Escalera (embassament de Sant Llorenç de Montgai)
Cartell mixt informatiu-regulació al Pont del Pastor
Cartell informatiu del refugi del Pletiu de l’Extrem (Mont-roig)
Cartells informatius de la regulació de l’escalada al Mont-roig a col·locar al refugi del Pletiu de l‘Extrem i el Coll de Porta), informatiu del Dispensari de Camarasa , 3 informatius a situar al Castell de Malagastre, Santa Maria del Salgar i Rubió de Baix.
dilluns, 12 de setembre del 2011
ACTE EN MEMÒRIA DEL JORDI GUIVERNAU
11 de setembre 2011: Els companys/es del Jordi Guivernau van recordar la sentida pèrdua del seu amic de muntanya arrabassat per un allau fa 5 anys.
Els record els ha dut a posar una placa al cim de la muntanya de Filià o dels Pallassos. La placa està encarada cap a la ciutat de Lleida i l'indret on li va sobrevenir l'allau.
Malgrat haver passat ja cinc anys al cim de Filià es van agrupar prop d'una cinquantena de muntanyencs/ques que no oblidaran mai l'exemple del Jordi. L'acte es va reservar per desig exprés de la família a l'àmbit dels companys més íntims.
Més informació web del Juanjo Garra
Més imatges
dimarts, 6 de setembre del 2011
Reunió de Junta
Amb motiu de l'inici del nou curs, pensem que és interessant fer públic l'ordre del dia de la propera reunió de Junta del Centre que és oberta a tots/es els socis/es de l'entitat.
Es convoca reunió de junta del Centre Exta. de Lleida pel proper dijous 8 de setembre a les 20 h. amb el següent ordre del dia:
.-Waita TV.
.-Horari biblioteca.
.-Aresta.
.-Sopar.
.-Transmontsec.
.-Ilerbloc.
.-Revisió quota infantil.
.-Consentiment informat.
.-Proposta de penjar els acords de la junta a la web.
.-Estatuts CEL.
.-VI Congrés Excursionista Català.
Es prega confirmeu l’assistència.
Moltes gràcies
REUNIO DE BTT
Benvolguts amics i amigues a la bicicleta,
Us convidem a una reunió amb els següents punts a tractar.
1.- Organitzar entre tots un calendari de sortides amb BTT. Cal portar propostes de sortides pensades per fer desde l'Octubre de 2011 fins al Setembre de 2012. Posteriorment les prepararem entre tots.
2.-Fer un llistat de temes que vulguem portar a la junta del Centre a través del vocal de BTT Jordi Climent.
Dia reunió: dijous 15 de setembre
HORA: 20:00h.
LLOC: Local del Centre Excursionista de Lleida
diumenge, 7 d’agost del 2011
DE TORNADA...
7 agost i final.
A les quatre sonen els ditxosos despertadors, ens fa por arribar tard i hem de llevar-nos molt aviat, els cotxes de lloguer els hem de deixar a les 11.
Per fi hem descobert com hem de fer per anar tots junts, NO QUEDAR, i llavors apareixem tots a la mateixa estació de servei... (sic!).
El cotxe del benjami pota tendra ha tingut un ensurt, parant a una benzinera a repostar són espectadors d'un atracament, el Ferran i la Teresa ni se n'adonen, mentre miren les galetes les pistoles entren i surten de la botiga alegrement, el Sergi espera amatent que acabin la detenció per poder pagar, com molt bon català, el Marcos només mira de quin calibre duen ser les armes,... La resta d'italians que purulen per la betzines fan com si res... Com si fos el més normal del món... Ara, el Sergi entrava a pagar pensant quina haurien muntat els seu companys a dins per a què els carabinieris entressin d'aquella manera.
Ja som a Malpensa, les 10 i hores pel davant, què farem? Cap problema, les hores passen depressa, 2h per a que quadrien els números que fan els craks economistes, primer sumaven, després dividien, ara resten, ara multipliquen... I la comprovació no dona! Tornem-hi...; 1h d'UNO amb instruccions contradictories del Ferrna (no es poden dir paraulotes) i una altra hora de BUTIFARRA (amb panadera de l'alta Noguera al Segrià); altres passegen per l'aeroport buscant una ferrata....
Tenim un dubte: passaran la maleta del Paulí i la motxilla de la Teresa?
divendres, 5 d’agost del 2011
TOFANA DI MEZZO I TOFANA DI DENTRO
INTEGRAL DE LES TOFANES
Després d'haver anat a la Tofana di Rozes tenim ganes de fer tota la integral, que a la Tofana di Mezzo s'arribi amb Funivia no ens espanta, segur que trobarem alguna via per a què ens faci més agradable el dia.
Estudiada la Cartina decidim tatxar els altres dos tres mils de les Tofanes en una mateixa etapa.
Esperem a que els dormilegues dels Funivies obrin a les 9 per agafar el primer, ens deixa a 3.191m després de canviar dues vegades; una bonica passejada ens porta dins a la TOFANA DI MEZZO (3.244m) des d'on veiem la impressionant paret que varem pujar fa un dies de Tofana di Rozes, fins allà ens acompanya el Ferran que es queda al refugi fent birres i pelat de fred.
Tornem fins un coll del damunt del Refugi Cima Tofana, ens pengem a la sirga amb tot l'equipació i comencem la ferrata Tofana di Dentro, força aerea, baixant primer al coll que hi ha entres les dues tofanes i pujant per un sender ferrat no tan aeri fins al segon cim TOFANA DI DENTRO (3.238m) ,anar i tornar ens porta 3h30' en total, una disfrutada!!!!
Secció tortugues ninja.
Avui només Montse i Dolors. Travessa Croda da Lago.
dijous, 4 d’agost del 2011
Via Ferrata Brigada TRIDENTINA
Via Ferrata Brigada Tridentina.
Avui el sector ferratil de l'expedició dolomítica del Centre es queda només amb 4 representants, als que s'uneixen la parella de Lleida i els valencians, sorprenentment, després de "l'espantá" del dia abans a la Marmolada i que quedessin més sols que la una. Doncs tots dos cotxes enfilem cap a la regió de l'Alto Badia, que encara no haviem estat. Amb l'ajut del GPS del Quim (aquest cop li fem cas) ens plantem en una hora aprox. A sota del Paso Gardena, en el pàrking habilitat. Un nombre important de cotxes aparcats ens haurien d'haver donat una idea del que ens trobarem més endavant. Aquest cop sortim tranquilament doncs es tracta d'una excursió de 4:30 h, amb un desnivell de 637 m dels quals 400 de ferrada que haurien de ser 2:30 h. Una sortida relativament curta. A la sortida, en Quim i en JR decideixen agafar una dresera per estalviar-se unes marrades del camí, però resulta que s'equivoquen i es salten la primera part de la ferrata. Nosaltres seguim en Pauli, que aquest cop agafa el bon camí i comencem sense els altres, després d'esperar una estona i creure que estàven pujant pel camí de baixada. Una vegada acabem aquest primer tram de ferrata hi ha un tram llarg de camí que ens porta a l'inici del segon tram i alli ens trobem als "perduts"! Fem molta broma sobre el fet de que s'han saltat el primer tram!! La ferrada és fàcil i bonica, i tal com indica la guia, molt freqüentada! A meitat de ferrada ens hem de parar quasi mitja hora per un embús humà! Allò no es movia de cap manera. Varem comptar que teniem 36 persones com a mínim al davant, i al darrera s'anava acumulant més gent! Semblaven els embussos per tornar a Barcelona després d'una festa important. Uns alemanys que estaven davant nostre decideixen abandonar per una via d'escape que hi havia. Nosaltres decidim esperar i continuar. Finalment la cua comença a moure's. Per fí, això d'estar esperant penjat en una pared no és gaire agradable. Una hora més tard del previst arribem a dalt, després de passar per un pont penjant. Un petit mos al bar que sempre trobem en cada sortida i cap avall per un camí amb un xic de pendent però fàcil. Abans d'arribar al coll aprofitem per visitar el museu de la Guerra, i, continuant amb aquesta obsessió d'acaparar peces pel seu museu particular (ja té 5 peces i ha iniciat contactes amb altres museus particulars (Ferran) en Joan Ramon "roba" momentaniament un termòmetre immens... Cosa que obliga al vigilant a tancar portes ipsofacte. En Joan Ramon obsessionat per tornar al museu està tramant el robatori definitiu implicant a tots els membres de l'expedició. En 1 hora arribem als cotxes i cap a Cortina a comprar unes cervesetes i a l'apartament a dutxar- se.
4 d'agost
Volta a les Tre Cime di Lavaredo amb la solitud
desprès de l'excursió corrent del dia anterior, encara tenia més ganes de correr. Així que vaig fer una volta corrent a les Tre Cime. He seguit un camí sense pèrdua i molt bonic. He caigut i m'he fet algunes rascades a la cama. Les mans al principi del recorregut però he pogut seguir amb normalitat. També m'he creuat amb un grup en fila india i tots vestits igual de 100 militars italians molt educats. La veritat, m'he sentt molt observada. A prop del final, m'he trobat al Feliu, Marta i Teresa que m'han fet algunes fotos. Desprès he anat fins al cotxe i he tornat a buscar al grupet. Aprofitant he tornat a passar per la Forzella Orientale di Lavaredo.
La volta en si ha sigut d' 1h i 15' corrent i amb un desnivell d'uns 500 o 600 metres. Com que he seguit fent tomets, he fet un total de 1h 50' corrent i 10 minuts més caminant amb la T, la M i el F.
Ares
Secció tortugues ninja caminadores.
Amb la nova incorporació de l'Antoni i en Jaume, amb algunes variacions i combinacions de cotxes, disfrutem de la Vall de Travenanzes.
Hem fet dos equips. L'un, surt del Passo Falzarego tot pujant en funivia fins el rifugio Lagazuoi, així doncs tota l'excursió serà de baixada. L'altre surt de Sant'Uberto per fer-la de pujada, tot quedant en trobar-nos a meitat camí per intercanviar-nos les claus del cotxes.
I així xino-xano anem pujant per la vall els uns i baixant els altres. El recorregut és bellíssim i variat: la part baixa engorjada amb magnífiques cascades, dóna pas a un vall fluvial ornat d'un bell bosc que, a poc a poc, desapareix amb l'alçada donant pas a tarteres fruit dels cingles propers. La vall s'estreny i fa de tap a les glaceres ja desaparegudes que van modelar en amunt un vall en U.
Apareixen els restes de les morrenes en un pla i ampli vall tot cobert de códols, envoltat d'altius cims i amb les Toffanes omplint l'esguard. Més enllá, el camí s'enfila i allí trobem a l'equip que baixa, canviem les claus dels vehicles i tirem amunt.
Torna a canviar la fessonomia de la vall que ara apareix fortament carstificada, pedres i blocs per arrreu i allá dalt la forcella de Travenanzes cap a on ens adrecem, unes passes i ja hi som a la part més alta del recorregut, allá baix es veu el cotxe ben aparcadet al passo Falzarego.
I així, ben cansats i suadets, tirem avall que el "jalo" ens espera!.
dimarts, 2 d’agost del 2011
L'HOME DE LES NEUS
Avui: turisme!!! Un TOMB DE CAL DEU... Per anar a Bolzano.. A veure l'Otzi, l'home de les neus, que segons en Feliu no té els 5.000 anys que diu el museu.. Interessant el super montatge que tenen: un museu de 4 pisos per una única mòmia...
Tomb i dinar de luxe.. Una tros de pizza a peu dret i una cocacola... Però que bé que es menja a Itàlia! O som a Àustria???? Aquesta regió on som es una barreja de tot i més...
Molta calor i molts kms.. A la tornada passem per tres ports que ens deixen al record unes imatges espectaculars!!
Hi hem anat en Carles, en Pere, Marta, Marcos, Montse, Sergi, Ferran.
Arrampicata amb el Filippo
Jo, l'Ares, vaig anar a escalar la Torre Margheritta del passo Falzarego amb dl guia Filippo B.. Ens hem trobat al matí amb el seu cotxe nou i hem caminat una horeta per arribar fins a peu de via. Desprès de seguir el camí neardental ple de pins baixos, olor el 'profumo', viure l'aventura i riure força, vam començar l'escalada. Molt maca, no molt difícil però molt ben parida... A més, estavem en una zona paradisíaca sense gens d e gent. Genial. A dalt el cm, el punt més romàntic de tots! Mmm... Bé!
Desprès vam baixar amb un rappel, vam creuar tot de prats molt bonics i vam parar a menjar alguna cosa... Com que se'ns va fer tard i no em venien a buscar, vam anar a casa seva i no em va parar de donar genial. Com un papa, genal! :-)
Grup Ferratilles.
En Joan Ramon, en Pauli, l'Eduard i la Marta de LLeida, Jordi i jo mateix, en Quim, vam fer la ferrata Strombel.
La ferrata, bastant sencilla, comença Fiames amb un passeig pel mig del bosc i zigzaguejant per una tartera arribem a la pared de la roca. Ens equipem i emprenem la pujada per una aresta i a mitat trobem una escala metàl.lica molt vertical. Sense cap problema la superem i continuem ascendint per la pared de roca fins un replà, que la majoria considerem el cim. Mentre dinem, en Joan Ramon i en Jordi, continuen pujant un altre pic que arriba més amunt. Reunits tots altre cop iniciem el descens per una tartera prou empinada. Una ferrata sencilla i molt completa i variada (Quim)
dilluns, 1 d’agost del 2011
EL GRAN CRISTALLO I LES SEUES FERRATES
Avui si que hem estat tots puntuals. Tots junts fins al Passo Tre Croci, on ens separem.
Grup Tortugues ninja (Montse: Miquelangelo, Ferran (Rafaello), Dolors (Donatella), i Marcos, amb l'afegit de l'Elena volem anar al LLac Sorapiss, que no Morapio. En Ferran, cansat d'ahir, decideix esperar al refugi fent una birra i preparant la ruta de demà. Els altres marxem i 5h més tàrd, en tornar, el trobem... No hi havia bar, ni birra, ni italianes, en fi un avorriment... No ha fet a més tota le feina encomanada.. En fin, un sant..
Els altres 4, enfilem el camí al llac Sorapiss. El camí, bosc primer, ens atansa a poc a poc, guanyant desnivell, a la base del refugi i del llac Sorapiss... Arribada al llac, d'un blau turquesa espectacular i bany... De peus, només!!!! Una estoneta de relax, i baixada a recollir en Ferran. D'allà enfilem el camí cap al funivia per pujar al Cristallo, en funivia... Allà trobem en Carles que ja baixa de la ferrata... El dia és dolent i no acompanya per pujar al cim de dalt.. Dinar tranquil i baixada altre cop.. Ara plou ara no.. en fi, temps variable...
El grup Fer(rates) vam anar al Cristallo. Se'ns van apuntar la Marta i l'Eduard que viuen a Vilafranca i eren del CEL. També van venir la Maria i el Jordi d'Alacant.
Vam pujar al refugi Lorenzi amb un telecadira i després un ou que ens va deixar a 2900 m. Primera fita pujar al Cristallo del Mezzo (3154 m.) per la ferrata Martini Bianchi de dificultat 2 de 5 amb algun pas que calia estirar... Va començar a ploure però no va ser problema i vam continuar entre la boira i l'aigua... Voliem fer la ferrata (sender ferrat) de l'Ivona molt fàcil però llarg i especialment per alguns que van sortir tard ivan arribar de nit... En Paulí - mestre zen- va recuperar la seva fama guanyada al llarg dels anys i va fer una liada de les grosses... Encara que ningú va agafar el telecadira de baixada i malgrat tenir-ho pagar vam baixar caminant (com a bons catalans ens va saber molt greu). Mai he viatgat en supossitori.
diumenge, 31 de juliol del 2011
AIXÒ AVANÇA...
A les 8 del mati aproximadament, per que alguns s'han retrassat, hem agafat quatre vehicles per fer les activitats corresponents. Hem marxat conjuntament amb el grup de caminar.
Durant el trajecte un dels cotxes li quedava poc combustible i l' hem tingut de deixar a mitad de camí, concremtament a Misurina. Al final, hem sortit guanyant doncs calia pagar 22 € per cotxe per aparcar al refugi.
Grup ferrata, que no rata, fan la ferrata Innerkofler. Ells són: Jordi, Joan Ramon, Joaquim, Antoni, Jaume, Pere, Pauli, Sergi, Carles, Elena i Marta. El nom de la ferrata fa referencia a un escalador austriac que va dirigir un atac nocturn per conquerir el Monte Paterno vigilat pels italians i poc abans de conquerir-ho el van matar. Els italians en reconeixement de la seva gesta, li van dedicar aquesta via.
La via comença en una galeria, on a mesura que es va progressant s'enfosqueix i puja mes dreta. Fent la ferrata havia molta gent pero no ens importava esperar mirant algun culet (perdó pel comentari). Després una canal amb un passamà que ens duu a un collet i poc després coronem el Monte Paterno o paternkofel (2744 m.). Vistes de pel.lícula. Es increible que fins alli dalt construïssin trinxeres i féssin tunels. Els ulls se'n van a les Tri Cimes di Lavaredo... alguns es foten un bocatà de pernil i no recorden dels companys afamats que s'hauran d'esperar dues hores fins que els "capos" diuen de parar a dinar. Comencem a baixar. Seguim la ferrata que dóna un tomb circular fins al refugi de sortida. Cal dir que més que una ferrata és un camí equipat, equipat amb una sirga.
Finalment arribem a una tartera que baixem. Alguns treuen els seus instints animals-cabreta baixant rectes tartera avall.
Al refugi de Lavaredo es trobem el grup de les fer(rates) i les tortugues Ninges caminadores i tornem al aparcament del refugi.
Grup tortuguesninja. (Montse, Ferran, Marcos i Dolors). Iniciem el cami al refugi Auronzo. L'objectiu d'avui és donar el tomb complet a les tres cimes de Lavaredo, passant pel refugi Locatelli i després el refugi Lavaredo. El camí el disfrutem a tope, tranquil.lament, gaudint (en Ferran, no) de les pujades i baixades que ens toquen una mica la moral.. Però la muntanya ja se sap. En arribar al R.Locatelli, esmorzar i decisió de continuar el tomb més llarg, que voreja el cim que fan els nostres companys. Passem continuament per restes de construccions de la Primera Guerra Mundial, i recollim material pel museu d'en Joan Ramon. En Marcos ens marca el camí, recuperant el cos dels excessos d'ahir. En Ferran fa un amago de fer-se mal però no cola.. Opina de l'excursió: Bonica i llllllarga sortida, la meva opcio era mes curta , pero he estat embaucat per una de les representants femenines del trio senderista /funivista. Al final la meva arribada corrents ha sorpres a propis i estranys. Xim pum. Ferran
El tercer grup: Feliu, Ares, Teresa i Marta han estt els més matinadors.
TOFANA DI ROZES
Les tres tofane son les muntanyes que es veuen des de tota la vall de Cortina, emblemàtiques i representatives d'aquesta part dels Dolomites.
La Tofana de Rozes (3.200m) te diverses vies per pujar-hi, per la normal pel Refugi de Guissani, per la ferrata Giovanni Lipella o per nombroses vies d'escalada.
Filippo, el nostre guia de les Dolomites, ens proposa anar-hi per la normal, donat que hi ha molta neu i la ferrata està força difícil; sortim del Refugi Dibona, on ens trobem amb el Filippo, s'hi accedeix per la carretera que puja al coll de Falzarego i poc kms abans d'arribar-hi, trenquem a la dreta direcció al Ref Dibona.
Pugem per una pista molt ampla que va guanyant alçada rapidament, deixant en poca estona la vegetació i entrant en paratges dolomítics, rocossos i típics de les Dolomites, el coll entre les tofanes ens port fins al refugi passant abans per construccions militars molt ben conservades, deixant també a la nostra esquerra tot un seguit de grans blocs granítics que són evidència d'una torre caiguda que, segons el Feliu, fa menys de deu mil anys que va caure.
En sortir del refugi anem cap a l'esquerra enfilant primer una tartera i després anem guanyant alçada buscant el pas entre les enormes feixes de roca que contituiexen la forma de la muntanya. Veiem restes de fòsils corals que ens ajuden a comprendre la formació d'aquestes muntanyes.
Arribem a la cresta cimera on està coberta de neu nova i on aprofitem la corda que ens ofereix el Filippo, el cim és ample i amb una bona vista sobre la vall i Cortina.
La baixa requereix molta més atenció i fem la meitat del camí encordats.
RESUM
7 hores comptant les parades ( amb un bon plat de pasta al refugi....)
1.200m de desnivell
Ruta 403
I us preguntareu, a part de les sortides, com va la convivència. Va molt bé, de moment la gent ens parlem i disfrutem aquesta meravella de paisatge. Ara ja ens coneixem una mica més i van sortint aspectes de grup a millorar. Ho farem! En ,Pauli, fins ara reconegut carpanta, agafa a més el títol de mestre zen Cuixa Vella, gelós com està del Sergi, el poteta tendra del grup. En Sergi s'estrena molt honrosament en la vida del Centre i de les vies ferrades!!!
L'apartament del mig ens convida cada nit al limoncello i la tertúlia, fent bo allò de "donde caben 2..." avui eram 9 en un apartament de 4.. I farem un sopar de germanor fins i tot...
dissabte, 30 de juliol del 2011
SEGON DIA
Iniciant un funcionament superorganitzat hem fet 3 grups: camí curt i directe l'agafa en Ferran, que no s'està d'històries.. Si Déu va fer els telefèrics devia ser per alguna cosa... La Montse i la Dolors, i poca estona més tard en Marcos agafen el camí normal, de la dreta, que salva en 1h i escaig els 700m de desnivell, ben acompanyades de la vista de l'Antelao Tofana de Rozes, per al coll d'on marxa ,el camí de la vall de Travenances. La resta del grup, ben equipats, enfilen el camí de l'esquerra, una mica més aeri, però res de l'altre món, i passant per un pont tibetà arriben al Pic Lagazuòi. Abraçades i petons en retrobar-nos tots. La vista és espectacular, en Feliu opina que és la millor de Dolomites: ho veiem tot, la Marmolada, la Civetta, Les Cinque Torri, l'Antelao, etc.. Els oh en aparèixer al coll d'accés al Pic en divisar el plató de Les Tofanes han estat repetits per tots. S'eixamplava la vista meravellosament (Jaume).
Una petita caminada els deixa a la creu del cim on es recorda a tots els caiguts en aquestes muntanyes i per la guerra.
Dinem a plaços i arriba el plat fort del dia: El DESCENS. Baixarem per les galeries de Lagazuòi. I que són? Ni més ni menys que els passos que van excavar dins la muntanya, en només 3 mesos, els soldats italians durant la Primera Guerra Mundial. Foradada de dalt a baix, unes galeries vertiginoses ens ajuden a desfer el desnivell que hem guanyat al matí. Ajudats de la sirga i el frontal, vigilem no relliscar i ens fem creus del que devien patir aquella pobra gent.. Veieu "Montagne in fiamme" per més informació...
Alguna part del grup fa la faixa Martini que fou conquerida per aquest comandant italià entre cingles dominats pels austrohongaresos. Una raconada impressionant que ens va fer sentir a tots i totes l,absurd que són les guerres...