diumenge, 9 de juny del 2013

LLIURAMENT DE L'ENSENYA D'OR DE LA FEEC A JUANJO GARRA

Dins dels actes de la Festa de la FEEC que es va celebrar el divendres, 7 de juny, a la sala d'actes de l'INEF de Barcelona, es va lliurar l'ensenya d'or - màxima distinció de la FEEC - al nostra, ja enyorat, company i consoci Juanjo Garra. Durant l'acte va haver constants referències a la seva personalitat i els seus valors.  A l'acte va assistir representant a la família, en Xavier que el va acompanyar a l'expedició al Daulaghiri i va viure la tragèdia de primera mà.
A la Cuita el Sol es va penjar una emotiva pancarta amb la imatge del nostre himàlaista.

Paraules de Lluis Taberner:
Ara i aqui, sols penso en agrair la solidaritat i suport  rebuts.
Tinc una llarga llista de persones i institucions a les que vull donar les gràcies i no m'en  vull deixar cap, espero poder  anomenar-los a tots.
Em refereixo: a l'amic Xavier Gandarillas, qui des del camp base va saber mobilitzar a tothom, a Keshap Gurung, qui, posant en risc la seva vida, va tenir la gran sensibilitat de no abandonar al Juanjo, a la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, que amb absoluta agilitat va prendre decisions clau i a més ara concedeix aquesta medalla..... al Sebastiàn Alvaro que des d'Istanbul i mitjançant Desnivel va ajudar a la coordinació i publicació de tots els esdeveniments. A Ferran Latorre, Alex Txikon, Jorge Egocheaga i Simone Moro, al pilot Maurizio Folini i a tots els Sherpas que es varen implicar directament en el rescat. A tots aquells que estimem la muntanya, i a la ciutadania i institucions de Lleida, per les mostres de suport i comprensió vers al Juanjo i la seva família. Entre tots vam fer possible engegar tot l'operatiu pel seu rescat.
Malauradament no va ser possible salvar-lo, però sí que va servir per recuperar a 8 persones, que, pel que sembla, no tenien el mateix suport extern.
Repeteixo: de part de la família del Juanjo Garra i del Centre Excursionista de Lleida volem donar les gràcies a tots. Moltes gràcies  (Lluis Taberner, president del CEL).

diumenge, 2 de juny del 2013

30 de juny -II Caminada pel riu Segre




El riu més llarg dels Països Catalans
El Segre: un patrimoni espoliat
El riu Segre, al seu pas per la ciutat de Lleida, és un dels millors exponents de la sobreexplotació abusiva i sense escrúpols d’un recurs com l’aigua, declarat bé públic. La finalitat de declarar un bé públic és la d’evitar-ne la privacitat i facilitar l'ús equitatiu i l'aprofitament responsable. Lamentablement, les administracions han pervertit i desnaturalitzat el caràcter públic de l’aigua privatitzant-ne la gestió mitjançant concessions eternes, equivalents a vertaders drets de propietat cedits, principalment, a monopolis elèctrics.
Des de Lleida i 40 km aigües avall fins a la central de Serós –lloc on retornen al riu els 60.000 l/s d’aigua sostrets a la presa del parc de La Mitjana per part de l’empresa Endesa, que en contrapartida tan sols deixa 2000 l/s, un menyspreable 3% de l’aigua que es pren al riu-, les administracions han permès una sobreexplotació irracional fins al límit de deixar el Segre sense el cabal ecològic que li pertany, deixant-lo sense capacitat de regeneració natural i provocant greus problemes de caràcter social i ambiental al llarg i ample de la seva llera, fet que palesa l'espoliació perversa d’un recurs públic.

La Directiva Marc de l’Aigua exigeix que tots els rius europeus estiguin en óptimes condicions ecològiques l'any 2015. Per això, ara és el moment de retornar al riu la seva dignitat i de recuperar-ne els valors i les funcions ambientals i socials. Per aquest motiu, l’agrupació d’entitats Lleida Ambiental es marca com a objectiu principal la recuperació integral del riu Segre i proposa assolir els objectius següents:
1. La recuperació del cabal ambiental necessari en concordança amb el compliment de la Directiva Marc de l’Aigua, per tal d’evitar que la contínua degradació el faci irrecuperable.
2. Establir, a partir d’un debat obert a les entitats socials i agents implicats, una comissió de concertació inclosa a la Directiva Marc de l’Aigua i acordada per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), que permeti nous models d’ús i  gestió del riu que facin compatible els aspectes productius, ambientals, culturals i paisatgístics.
Ja hem aconseguit algunes fites importants: el desembre de 2009 la Paeria va aprovar, a instància de Lleida Ambiental, la declaració de l’any 2010 com a Any del riu Segre, i el 25 de març de 2011, en el ple de la Paeria i de forma unànime per tots els grups polítics, s’aprovà una segona moció on s’exigia a la CHE incorporar, al tram del riu Segre al seu pas per Lleida, uns cabals ecològics amb dotacions que oscil·lessin entre els 14.000 l/s i 18.000 l/s. Si tenim en compte que ara tot just arriba als 2000 l/s, aquest fet suposaria un èxit sense precedents que demostraria que tot l’esforç no s’ha fet en va.