1 d'agost 2011.
Avui si que hem estat tots puntuals. Tots junts fins al Passo Tre Croci, on ens separem.
Grup Tortugues ninja (Montse: Miquelangelo, Ferran (Rafaello), Dolors (Donatella), i Marcos, amb l'afegit de l'Elena volem anar al LLac Sorapiss, que no Morapio. En Ferran, cansat d'ahir, decideix esperar al refugi fent una birra i preparant la ruta de demà. Els altres marxem i 5h més tàrd, en tornar, el trobem... No hi havia bar, ni birra, ni italianes, en fi un avorriment... No ha fet a més tota le feina encomanada.. En fin, un sant..
Els altres 4, enfilem el camí al llac Sorapiss. El camí, bosc primer, ens atansa a poc a poc, guanyant desnivell, a la base del refugi i del llac Sorapiss... Arribada al llac, d'un blau turquesa espectacular i bany... De peus, només!!!! Una estoneta de relax, i baixada a recollir en Ferran. D'allà enfilem el camí cap al funivia per pujar al Cristallo, en funivia... Allà trobem en Carles que ja baixa de la ferrata... El dia és dolent i no acompanya per pujar al cim de dalt.. Dinar tranquil i baixada altre cop.. Ara plou ara no.. en fi, temps variable...
El grup Fer(rates) vam anar al Cristallo. Se'ns van apuntar la Marta i l'Eduard que viuen a Vilafranca i eren del CEL. També van venir la Maria i el Jordi d'Alacant.
Vam pujar al refugi Lorenzi amb un telecadira i després un ou que ens va deixar a 2900 m. Primera fita pujar al Cristallo del Mezzo (3154 m.) per la ferrata Martini Bianchi de dificultat 2 de 5 amb algun pas que calia estirar... Va començar a ploure però no va ser problema i vam continuar entre la boira i l'aigua... Voliem fer la ferrata (sender ferrat) de l'Ivona molt fàcil però llarg i especialment per alguns que van sortir tard ivan arribar de nit... En Paulí - mestre zen- va recuperar la seva fama guanyada al llarg dels anys i va fer una liada de les grosses... Encara que ningú va agafar el telecadira de baixada i malgrat tenir-ho pagar vam baixar caminant (com a bons catalans ens va saber molt greu). Mai he viatgat en supossitori.
Avui si que hem estat tots puntuals. Tots junts fins al Passo Tre Croci, on ens separem.
Grup Tortugues ninja (Montse: Miquelangelo, Ferran (Rafaello), Dolors (Donatella), i Marcos, amb l'afegit de l'Elena volem anar al LLac Sorapiss, que no Morapio. En Ferran, cansat d'ahir, decideix esperar al refugi fent una birra i preparant la ruta de demà. Els altres marxem i 5h més tàrd, en tornar, el trobem... No hi havia bar, ni birra, ni italianes, en fi un avorriment... No ha fet a més tota le feina encomanada.. En fin, un sant..
Els altres 4, enfilem el camí al llac Sorapiss. El camí, bosc primer, ens atansa a poc a poc, guanyant desnivell, a la base del refugi i del llac Sorapiss... Arribada al llac, d'un blau turquesa espectacular i bany... De peus, només!!!! Una estoneta de relax, i baixada a recollir en Ferran. D'allà enfilem el camí cap al funivia per pujar al Cristallo, en funivia... Allà trobem en Carles que ja baixa de la ferrata... El dia és dolent i no acompanya per pujar al cim de dalt.. Dinar tranquil i baixada altre cop.. Ara plou ara no.. en fi, temps variable...
El grup Fer(rates) vam anar al Cristallo. Se'ns van apuntar la Marta i l'Eduard que viuen a Vilafranca i eren del CEL. També van venir la Maria i el Jordi d'Alacant.
Vam pujar al refugi Lorenzi amb un telecadira i després un ou que ens va deixar a 2900 m. Primera fita pujar al Cristallo del Mezzo (3154 m.) per la ferrata Martini Bianchi de dificultat 2 de 5 amb algun pas que calia estirar... Va començar a ploure però no va ser problema i vam continuar entre la boira i l'aigua... Voliem fer la ferrata (sender ferrat) de l'Ivona molt fàcil però llarg i especialment per alguns que van sortir tard ivan arribar de nit... En Paulí - mestre zen- va recuperar la seva fama guanyada al llarg dels anys i va fer una liada de les grosses... Encara que ningú va agafar el telecadira de baixada i malgrat tenir-ho pagar vam baixar caminant (com a bons catalans ens va saber molt greu). Mai he viatgat en supossitori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada