Via Ferrata Brigada TRIDENTINA

4 d'agost

Via Ferrata Brigada Tridentina.
Avui el sector ferratil de l'expedició dolomítica del Centre es queda només amb 4 representants, als que s'uneixen la parella de Lleida i els valencians, sorprenentment, després de "l'espantá" del dia abans a la Marmolada i que quedessin més sols que la una. Doncs tots dos cotxes enfilem cap a la regió de l'Alto Badia, que encara no haviem estat. Amb l'ajut del GPS del Quim (aquest cop li fem cas) ens plantem en una hora aprox. A sota del Paso Gardena, en el pàrking habilitat. Un nombre important de cotxes aparcats ens haurien d'haver donat una idea del que ens trobarem més endavant. Aquest cop sortim tranquilament doncs es tracta d'una excursió de 4:30 h, amb un desnivell de 637 m dels quals 400 de ferrada que haurien de ser 2:30 h. Una sortida relativament curta. A la sortida, en Quim i en JR decideixen agafar una dresera per estalviar-se unes marrades del camí, però resulta que s'equivoquen i es salten la primera part de la ferrata. Nosaltres seguim en Pauli, que aquest cop agafa el bon camí i comencem sense els altres, després d'esperar una estona i creure que estàven pujant pel camí de baixada. Una vegada acabem aquest primer tram de ferrata hi ha un tram llarg de camí que ens porta a l'inici del segon tram i alli ens trobem als "perduts"! Fem molta broma sobre el fet de que s'han saltat el primer tram!! La ferrada és fàcil i bonica, i tal com indica la guia, molt freqüentada! A meitat de ferrada ens hem de parar quasi mitja hora per un embús humà! Allò no es movia de cap manera. Varem comptar que teniem 36 persones com a mínim al davant, i al darrera s'anava acumulant més gent! Semblaven els embussos per tornar a Barcelona després d'una festa important. Uns alemanys que estaven davant nostre decideixen abandonar per una via d'escape que hi havia. Nosaltres decidim esperar i continuar. Finalment la cua comença a moure's. Per fí, això d'estar esperant penjat en una pared no és gaire agradable. Una hora més tard del previst arribem a dalt, després de passar per un pont penjant. Un petit mos al bar que sempre trobem en cada sortida i cap avall per un camí amb un xic de pendent però fàcil. Abans d'arribar al coll aprofitem per visitar el museu de la Guerra, i, continuant amb aquesta obsessió d'acaparar peces pel seu museu particular (ja té 5 peces i ha iniciat contactes amb altres museus particulars (Ferran) en Joan Ramon "roba" momentaniament un termòmetre immens... Cosa que obliga al vigilant a tancar portes ipsofacte. En Joan Ramon obsessionat per tornar al museu està tramant el robatori definitiu implicant a tots els membres de l'expedició. En 1 hora arribem als cotxes i cap a Cortina a comprar unes cervesetes i a l'apartament a dutxar- se.

4 d'agost
Volta a les Tre Cime di Lavaredo amb la solitud
desprès de l'excursió corrent del dia anterior, encara tenia més ganes de correr. Així que vaig fer una volta corrent a les Tre Cime. He seguit un camí sense pèrdua i molt bonic. He caigut i m'he fet algunes rascades a la cama. Les mans al principi del recorregut però he pogut seguir amb normalitat. També m'he creuat amb un grup en fila india i tots vestits igual de 100 militars italians molt educats. La veritat, m'he sentt molt observada. A prop del final, m'he trobat al Feliu, Marta i Teresa que m'han fet algunes fotos. Desprès he anat fins al cotxe i he tornat a buscar al grupet. Aprofitant he tornat a passar per la Forzella Orientale di Lavaredo.
La volta en si ha sigut d' 1h i 15' corrent i amb un desnivell d'uns 500 o 600 metres. Com que he seguit fent tomets, he fet un total de 1h 50' corrent i 10 minuts més caminant amb la T, la M i el F.
Ares


Secció tortugues ninja caminadores.
Amb la nova incorporació de l'Antoni i en Jaume, amb algunes variacions i combinacions de cotxes, disfrutem de la Vall de Travenanzes.
Hem fet dos equips. L'un, surt del Passo Falzarego tot pujant en funivia fins el rifugio Lagazuoi, així doncs tota l'excursió serà de baixada. L'altre surt de Sant'Uberto per fer-la de pujada, tot quedant en trobar-nos a meitat camí per intercanviar-nos les claus del cotxes.
I així xino-xano anem pujant per la vall els uns i baixant els altres. El recorregut és bellíssim i variat: la part baixa engorjada amb magnífiques cascades, dóna pas a un vall fluvial ornat d'un bell bosc que, a poc a poc, desapareix amb l'alçada donant pas a tarteres fruit dels cingles propers. La vall s'estreny i fa de tap a les glaceres ja desaparegudes que van modelar en amunt un vall en U.
Apareixen els restes de les morrenes en un pla i ampli vall tot cobert de códols, envoltat d'altius cims i amb les Toffanes omplint l'esguard. Més enllá, el camí s'enfila i allí trobem a l'equip que baixa, canviem les claus dels vehicles i tirem amunt.
Torna a canviar la fessonomia de la vall que ara apareix fortament carstificada, pedres i blocs per arrreu i allá dalt la forcella de Travenanzes cap a on ens adrecem, unes passes i ja hi som a la part més alta del recorregut, allá baix es veu el cotxe ben aparcadet al passo Falzarego.
I així, ben cansats i suadets, tirem avall que el "jalo" ens espera!.