7 agost i final.
A les quatre sonen els ditxosos despertadors, ens fa por arribar tard i hem de llevar-nos molt aviat, els cotxes de lloguer els hem de deixar a les 11.
Per fi hem descobert com hem de fer per anar tots junts, NO QUEDAR, i llavors apareixem tots a la mateixa estació de servei... (sic!).
El cotxe del benjami pota tendra ha tingut un ensurt, parant a una benzinera a repostar són espectadors d'un atracament, el Ferran i la Teresa ni se n'adonen, mentre miren les galetes les pistoles entren i surten de la botiga alegrement, el Sergi espera amatent que acabin la detenció per poder pagar, com molt bon català, el Marcos només mira de quin calibre duen ser les armes,... La resta d'italians que purulen per la betzines fan com si res... Com si fos el més normal del món... Ara, el Sergi entrava a pagar pensant quina haurien muntat els seu companys a dins per a què els carabinieris entressin d'aquella manera.
Ja som a Malpensa, les 10 i hores pel davant, què farem? Cap problema, les hores passen depressa, 2h per a que quadrien els números que fan els craks economistes, primer sumaven, després dividien, ara resten, ara multipliquen... I la comprovació no dona! Tornem-hi...; 1h d'UNO amb instruccions contradictories del Ferrna (no es poden dir paraulotes) i una altra hora de BUTIFARRA (amb panadera de l'alta Noguera al Segrià); altres passegen per l'aeroport buscant una ferrata....
Tenim un dubte: passaran la maleta del Paulí i la motxilla de la Teresa?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada