AIXÒ AVANÇA...

Diumenge 31 de juliol.
A les 8 del mati aproximadament, per que alguns s'han retrassat, hem agafat quatre vehicles per fer les activitats corresponents. Hem marxat conjuntament amb el grup de caminar.
Durant el trajecte un dels cotxes li quedava poc combustible i l' hem tingut de deixar a mitad de camí, concremtament a Misurina. Al final, hem sortit guanyant doncs calia pagar 22 € per cotxe per aparcar al refugi.

Grup ferrata, que no rata, fan la ferrata Innerkofler. Ells són: Jordi, Joan Ramon, Joaquim, Antoni, Jaume, Pere, Pauli, Sergi, Carles, Elena i Marta. El nom de la ferrata fa referencia a un escalador austriac que va dirigir un atac nocturn per conquerir el Monte Paterno vigilat pels italians i poc abans de conquerir-ho el van matar. Els italians en reconeixement de la seva gesta, li van dedicar aquesta via.
La via comença en una galeria, on a mesura que es va progressant s'enfosqueix i puja mes dreta. Fent la ferrata havia molta gent pero no ens importava esperar mirant algun culet (perdó pel comentari). Després una canal amb un passamà que ens duu a un collet i poc després coronem el Monte Paterno o paternkofel (2744 m.). Vistes de pel.lícula. Es increible que fins alli dalt construïssin trinxeres i féssin tunels. Els ulls se'n van a les Tri Cimes di Lavaredo... alguns es foten un bocatà de pernil i no recorden dels companys afamats que s'hauran d'esperar dues hores fins que els "capos" diuen de parar a dinar. Comencem a baixar. Seguim la ferrata que dóna un tomb circular fins al refugi de sortida. Cal dir que més que una ferrata és un camí equipat, equipat amb una sirga.
Finalment arribem a una tartera que baixem. Alguns treuen els seus instints animals-cabreta baixant rectes tartera avall.
Al refugi de Lavaredo es trobem el grup de les fer(rates) i les tortugues Ninges caminadores i tornem al aparcament del refugi.

Grup tortuguesninja. (Montse, Ferran, Marcos i Dolors). Iniciem el cami al refugi Auronzo. L'objectiu d'avui és donar el tomb complet a les tres cimes de Lavaredo, passant pel refugi Locatelli i després el refugi Lavaredo. El camí el disfrutem a tope, tranquil.lament, gaudint (en Ferran, no) de les pujades i baixades que ens toquen una mica la moral.. Però la muntanya ja se sap. En arribar al R.Locatelli, esmorzar i decisió de continuar el tomb més llarg, que voreja el cim que fan els nostres companys. Passem continuament per restes de construccions de la Primera Guerra Mundial, i recollim material pel museu d'en Joan Ramon. En Marcos ens marca el camí, recuperant el cos dels excessos d'ahir. En Ferran fa un amago de fer-se mal però no cola.. Opina de l'excursió: Bonica i llllllarga sortida, la meva opcio era mes curta , pero he estat embaucat per una de les representants femenines del trio senderista /funivista. Al final la meva arribada corrents ha sorpres a propis i estranys. Xim pum. Ferran

El tercer grup: Feliu, Ares, Teresa i Marta han estt els més matinadors.
TOFANA DI ROZES
Les tres tofane son les muntanyes que es veuen des de tota la vall de Cortina, emblemàtiques i representatives d'aquesta part dels Dolomites.
La Tofana de Rozes (3.200m) te diverses vies per pujar-hi, per la normal pel Refugi de Guissani, per la ferrata Giovanni Lipella o per nombroses vies d'escalada.
Filippo, el nostre guia de les Dolomites, ens proposa anar-hi per la normal, donat que hi ha molta neu i la ferrata està força difícil; sortim del Refugi Dibona, on ens trobem amb el Filippo, s'hi accedeix per la carretera que puja al coll de Falzarego i poc kms abans d'arribar-hi, trenquem a la dreta direcció al Ref Dibona.
Pugem per una pista molt ampla que va guanyant alçada rapidament, deixant en poca estona la vegetació i entrant en paratges dolomítics, rocossos i típics de les Dolomites, el coll entre les tofanes ens port fins al refugi passant abans per construccions militars molt ben conservades, deixant també a la nostra esquerra tot un seguit de grans blocs granítics que són evidència d'una torre caiguda que, segons el Feliu, fa menys de deu mil anys que va caure.
En sortir del refugi anem cap a l'esquerra enfilant primer una tartera i després anem guanyant alçada buscant el pas entre les enormes feixes de roca que contituiexen la forma de la muntanya. Veiem restes de fòsils corals que ens ajuden a comprendre la formació d'aquestes muntanyes.
Arribem a la cresta cimera on està coberta de neu nova i on aprofitem la corda que ens ofereix el Filippo, el cim és ample i amb una bona vista sobre la vall i Cortina.
La baixa requereix molta més atenció i fem la meitat del camí encordats.
RESUM
7 hores comptant les parades ( amb un bon plat de pasta al refugi....)
1.200m de desnivell
Ruta 403

I us preguntareu, a part de les sortides, com va la convivència. Va molt bé, de moment la gent ens parlem i disfrutem aquesta meravella de paisatge. Ara ja ens coneixem una mica més i van sortint aspectes de grup a millorar. Ho farem! En ,Pauli, fins ara reconegut carpanta, agafa a més el títol de mestre zen Cuixa Vella, gelós com està del Sergi, el poteta tendra del grup. En Sergi s'estrena molt honrosament en la vida del Centre i de les vies ferrades!!!
L'apartament del mig ens convida cada nit al limoncello i la tertúlia, fent bo allò de "donde caben 2..." avui eram 9 en un apartament de 4.. I farem un sopar de germanor fins i tot...