Iniciant un funcionament superorganitzat hem fet 3 grups: camí curt i directe l'agafa en Ferran, que no s'està d'històries.. Si Déu va fer els telefèrics devia ser per alguna cosa... La Montse i la Dolors, i poca estona més tard en Marcos agafen el camí normal, de la dreta, que salva en 1h i escaig els 700m de desnivell, ben acompanyades de la vista de l'Antelao Tofana de Rozes, per al coll d'on marxa ,el camí de la vall de Travenances. La resta del grup, ben equipats, enfilen el camí de l'esquerra, una mica més aeri, però res de l'altre món, i passant per un pont tibetà arriben al Pic Lagazuòi. Abraçades i petons en retrobar-nos tots. La vista és espectacular, en Feliu opina que és la millor de Dolomites: ho veiem tot, la Marmolada, la Civetta, Les Cinque Torri, l'Antelao, etc.. Els oh en aparèixer al coll d'accés al Pic en divisar el plató de Les Tofanes han estat repetits per tots. S'eixamplava la vista meravellosament (Jaume).
Una petita caminada els deixa a la creu del cim on es recorda a tots els caiguts en aquestes muntanyes i per la guerra.
Dinem a plaços i arriba el plat fort del dia: El DESCENS. Baixarem per les galeries de Lagazuòi. I que són? Ni més ni menys que els passos que van excavar dins la muntanya, en només 3 mesos, els soldats italians durant la Primera Guerra Mundial. Foradada de dalt a baix, unes galeries vertiginoses ens ajuden a desfer el desnivell que hem guanyat al matí. Ajudats de la sirga i el frontal, vigilem no relliscar i ens fem creus del que devien patir aquella pobra gent.. Veieu "Montagne in fiamme" per més informació...
Alguna part del grup fa la faixa Martini que fou conquerida per aquest comandant italià entre cingles dominats pels austrohongaresos. Una raconada impressionant que ens va fer sentir a tots i totes l,absurd que són les guerres...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada