Mes de 2.000 persones ens hem reunit aquest dimecres al Castell del Rei de Lleida per homenatjar al nostre amic Juanjo Garra. L'escenari, s'ha escollit perquè en dies de bona visibilitat es veuen els Pirineus.
Textes llegits:
La vida del Juanjo ha estat un exemple per a les persones que tenen un repte personal i lluiten per aconseguir-lo.
De fet tots tenim reptes. Uns volen superar algun rècord,(portant el cos fins al límit i més), altres busquen una nanomolècula que ningú sap per a què servirà, o altres, simplement, volen gaudir d'una vida estable... i així aniríem desgranant diferents motius o coses a superar, i el cas és que tot allò pel que treballem suposa un esforç continuat, i no sempre entès per alguns sectors de la societat, que busca i espera coses diferents de la vida. Per això sovint surt la pregunta: per a què serveix tant esforç? I tant de sacrifici? Per a que?
La resposta no sempre és immediata, però la realitat ens demostra que la societat avança precisament assolint reptes personals, i que després en gaudirà tothom i a més desencadenen un seguit d'esdeveniments moltes vegades no buscats.
El Juanjo era una d'aquestes persones. L'energia i decisió que posava en les seves expedicions, primer a la serralada del Pamir, després als Andes, McKinley, Himàlaia i també com a càmera de “Al Filo de la Imposible”, s’encomanava. I possiblement aquest pot ser el fruït intangible i la força incontenible, que ha fet que es mogués tanta gent per rescatar-lo i ara, aquí, per recordar-lo.
Però és que a més les seues reptes, els compaginava amb la feina diària a l'Ajuntament de Lleida i amb tasques en el món associatiu: entre altres, al Centre Excursionista de Lleida, al de Vilaller i com a director tècnic i membre de la junta de la FEEC. Ell ens exemplificà allò que anomenem una persona íntegra, ens feia partícips dels projectes personals que tant ens han enriquit a tots.
El llegat del Juanjo no acaba aquí, des del Centre Excursionista de Lleida en particular i del món alpinístic en general tenim una llista ja llarga d'activitats que portaran el seu nom i esperit. Serà la nostra manera de recordar-lo i mantenir-lo al nostre costat, revivint les grans experiències que ens a aportat i l’esperit de lluita i superació que ens a mostrat fins al final.
El Juanjo es queda dins dels nostres cors amb els valors purs que la muntanya ens ha donat, ell n’ha estat l’exemple que tots nosaltres tindrem present.
Fins sempre Juanjo.Gràcies per tot el que ens has regalat.
Lluis Taberner (President del CEL)
-------------------------------------------------------------------------------
Repte, Il·lusió, Somnis i Quimeres, eren per al Juanjo les paraules amb més sentit en
el seu florit vocabulari. Repte,
per assolir tots els 8000mils de la terra, Il·lusió,
per pujar-los, els ulls li brillaven en parlar-ne, Somnis, ja que no dubto que somiava cada dia en la propera
expedició i Quimeres, ja que
aquest repte, no deixa de ser una verdadera quimera per a un gran himalaiaista
com era i, que per a molts de nosaltres, no deixa de ser res més que pura
utopia. Ell, però, tot això ho barrejava
amb un gran dosi d’esforç físic, esforç mental, esforç laboral, i sobretot,
sobretot, molt ben amanit amb el suport i la comprensió, i per què no dir-ho ?,
el patiment familiar.
També aquests dies teníem tots un repte
molt gran, i hem posat tota la il·lusió
per aconseguir-lo, somiàvem
en l’helicòpter del Simone i del Maurizio traient-lo d’aquell altíssim parany, però
desgraciadament, al final ha resultat ser una quimera inabastable, pura utopia, a pesar dels innegables i
arriscats esforços dels equips de rescat i salvament al Nepal, comandats per tot
un geni de l’organització excursionista himalaienca.
Hem d’agrair profundament al brillant Sebastian
Alvaro, als abnegats muntanyencs Ferran
Latorre, Alex Txikon, Jorge Egocheaga i Simone Moro, a l’intrèpid pilot Maurizio
Folini, al fidel Keshab Gurung Sherpa, al solidari Nigma del Makalu, als generosos sherpes anònims, aquells que l’han acompanyat en els últims
moments, al Xavier Gandarillas en el BC i, a tots aquells que, de una manera o
altra, han ajudat el Sebastian Alvaro en el tema del rescat i, també i sobretot,
als que han donat escalfor i suport a la família.
El Juanjo no ha marxat sol, l’han,
i l’hem, acompanyat, físicament i moral fins el final.
Que descansi en pau a dalt del cel, en companyia de l’Úrsula i el
Guivert, companys de la seva primera expedició.
Assumpta i Aina, compteu amb el nostre suport i afecte pels vostres Reptes, Il·lusions, Somnis
i Quimeres, per què no
esdevinguin només utopia.
Rebeu una forta abraçada dels vostres amics excursionistes del Centre
Excursionista de Lleida.
Lleida, 29 maig 2013. “Depositaris dels Piolets del Juli Soler Santaló, i
del Centenari”.
