Gran hermano dolomites (GHD)

GRAN HERMANO DOLOMITES és el nom que hem triat per definir aquesta experiència que avui comencem al centre: sortida internacional oberta a tothom, s'hi apunta qui vol, només cal ser major d'edat. Som 19 participants, d'entre 19 i 64 anys, 7 dones i la resta homes, diferents nivells de muntanya i objectius diversos, no ens cal cap productora ni martingales, entre el grup s'ha escollit encarregats per cada cosa, vist lo vist tothom ho fa de la pitjor manera per no repetir, algu ens envia a Milà quan tocaria Venecia, un altre es fa passar a recollir el darrer per dormir mitja hora més... Ja veurem com seran els cotxes de lloguer i la casa...La casa es composa de 5 apartaments de 4 persones cadascuna, amb els grups que van a cada aparta triats segons ves a saber quin criteri...ara toca dir qui som per ordre d'aparició amb lleganyes: SERGI (el benjamí del grup i pota tendra), MARCOS (diuen que és de La Floresta o li agraden les flors, les redactorrs encara no ho tenen confirmat), JOAQUIM (conegut com el correcaminos de la Sènia, beep-beep!!!), JOAN RAMON (ex-boss, abarrotador i to soot), MONTSE (sufridora del to soot i infermera general), TERESA (professional de la muntanya, sap de tot menys de fer maletes), CARLES (melenas el terror de la nenas i de les muntanyes), JAUME (las mata callando, diuen, és a dir expert-silencios), DOLORS (culta i molt organitzada, en fi... Una joia), PERE (li van les emes: música, muntanya, marta, masatges, multes, mascarpone, machiatto, etc), MARTA P. (infermera suplents i li van les pes: Pere, pacient, pastificcio i mooooltes coses més), FERRAN (anti samarreta verda, intente posar al Pauli a puesto i no sabem si ho farà ballant), ELENA (patidora responsable, discreta i encantadora... Esperem no s'encanti massa), ANTONI (candidat a primer de cordada amb la seva solvencia contrastada, però vaja, s'ho haurà de guanyar...), PAULI (expert en viariants i melons, de bon rotllo!!! I cerca ragazza.. Aparteu les italianes...), JORDI (agrònos i conegut arreu per la seua orientació), MARTA V (vinguda de can fanga no en té ni idea del que li espera), FELIU (pro tres mil en amunt, ripetere italiano questo anno), ARES (la benjamina del grup, campiona di tutto, italiani trimola ce una bella ragazzineta).

29 JULIOL. Són les 7h del mati. Som a l'aeroport, ben esmorzats, amb els 60kg estrictes de pes grupal degudament facturat ja fa estona.
L'anada ha estat prou plàcida. TOTS hem arribat molt puntuals menys l'organitzador: en Pauli, que amb un glamour espectacular amb la seva maleta de rodetes, (qui l'ha vist!) ha aribat 10 minuts tard (es veu que no trobava el SIMAGO). El grup ja denominat GRAN HERMANO DOLOMITES,, que no GORMITIS, com li van dir a la Montse, ha decidit nominar-lo. Mentre en Carles, Joaquim, Pauli i Joan Ramon juguen a la butifarra, rebem una trucada de l'Izquierdo... Ja es a dins.. Esperant.. INAUDIT!!! Quina puntualitat!!! Aquest viatge promet!!!! Deixem el que fem i tots cap a dins, passem els controls i ja ben decidits encarem la cua per entrar a l'avió. I arriba el moment de la veritat: la motxilla d'en Pauli comença a "bafanculo". Els melons no passen el control. I en fi, ell i la Teresa necessiten l'ajut dels companys per alleugerir pes de les bosses respectives... En Joan Ramon no ha tingut cap problema i això que també portava dos bosses.. L'hostessa no sabia on mirar ja que aquella malla rotllo torero us podeu imaginar el que marca! Superat ja l'últim entrebanc i ja a dins donem una mica l'espectacle, fins que ens fan callar.

Arribem on time a Milà, i un cop hem recuperat els petates iniciem l'aventura per trobar els cotxes. Dos hores més tard i després de conèixer totes les terminals de l'aeroport sortim repartits en 4 magnífics cotxes cap al destí. RECORD EN LA HISTORIA DEL CENTRE!!!!! Tardem només 100metres en perdre'ns tots els cotxes, malgrat el dossier tan ben preparat... I el gust que dóna saltar-se el programa.. 200 km més tard ens reagrupem, i amb el ferm propòsit de nontornar-ho a repetir... HI TORNEM! Per resumir.. Arribem a lloc a hores diferents i per camins diferents... Instal.lació als magnífics Fawlty Towers apartments... I sopars variats.. Uns a casa, altres al bar...

EXIT CAMINADA NOCTURNA DE SANT JAUME

La nit de Sant Jaume més de 400 caminadors es van reunir al peu de la capella del peu del romer per celebrar la 6na edició de la CAMINADA NOCTURNA DE SANT JAUME que va arribar fins a l'ermita de Butsenit.
Entre els assistents havia el regidor de Turisme Fèlix Larrosa que va comprovar satisfet la nombrosa participació malgrat que l'endemà era dia laboral.
L'acte estava organitzat per l'associació d'Amics del Camí de Sant Jaume i el Centre Excursionista de Lleida. A l'arribada a Butsenit els caminadors tenien aigua, galetes i fruita per recuperar-se de l'esforç realitzat de caminar 9 km.

LLUIS GARROFÉ ATACA ELS DARRERS TRES MILS DEL PIRINEU

En Lluís Garrofé de Tartareu amb els seus 80 anys es dedica a passar l'estiu coronant les muntanyes més altes del Pirineu. Només li falten 9 cims per completar la llista de 162 muntanyes que superen els 3000 metres. Aquesta imatge

està fet al cim de Troumouse als Pirineus francesos. Per ascendir a aquesta atalaia cal superar alguns passos d'escalada que va superar magníficament. Un repte pel jovent. Segurament el proper any acabarà de completar la llista dels tres mils.
La setmana passada va fer la difícil cresta de Cousterillou amb passos obligats de IV+. Entre les puntes que li queden hi ha la punta Lacq, la punta Mamy, el Pic Long, el Badet, el Ramong, el Dit del Perdut, Rabasa, Navarro i Ramunye >ANIMS LLUÍS!!!

ALBERT COGUL COMPLETA ELS CARROS DE ROCK

Albert Cogul després de complementar els Carros de Foc amb una escalada d'alta dificultat afirma: "he estat 10 dies a Pirineu fent la Carros de Roc i vaig trobar aquet gegant de pedra descansant, ja se que cal molta imaginaciò pero d´aixo es tracta quan ets al paradis, i l´entorn et gratifica a cada cop d´ull. El gegant esta llitat, recolsat sobre el seu costat dret, mante la mirada al cel,atent al que pugi passar ,el seu braç esquerre estirat aixì com la seva cama esquerra doplegada, donen palesa del seu cansament, o del seu llarg son, potser un dia d´aquets, veura passar l´estel que busca i s´aixecarà"
Li hem demanat un muntatge per demostrar-nos la seva heroïcitat.
Enhorabona.

L'ALCALDE DE LLEIDA CORONA EL PETIT VIGNEMALE

Malgrat les inclemències meteorològiques l'alcalde de Lleida Àngel Ros - soci de l'entitat - corona el cim del Petit Vignemale (3032 m.) fent el seu tradicional tres mil amb els seus amics/amigues del Centre.
La pluja i el fred va impedir que alguns dels socis (experimentats!!!) fessin cim pensant que la colla del batlle no arribaria a fer cim. La imatge demostrà com van arribar al Petit Vignemale. Enhorabona.

CANTAREM DALT D'UN CIM

L'Orfeó Lleidatà celebra enguany el 150 aniversari. I entre els actes organitzats havia la cantada simultània des de la Pica d'Estats i la Suda de Lleida. El Centre ha col·laborat en el guiatge amb els nostres companys centenaris.
Només ens resta desitjar-los molts més anys de música.

Video de la Suda (properament es penjarà el de la Pica d'Estats:

JUANJO GARRA CAMPIO D'ESPANYA DE CURSES DE MUNTANYA

Juanjo Garra ens ha sorprès de nou. S'acaba de proclamar Campió d’Espanya de curses muntanya (Mitja Marató) Skyrace. Categoria Veterans. Segur que l'entrenament a 8000 metres li ha anat de meravella.
Vilaller i el seu entorn va ser l’escenari de la II Valliberna SkyMarathon i Sky race (Mitja Marató) campionat d’Espanya de curses de muntanya, antesala als Sky Games del 2012 que es celebraran a l’Alta Ribagorça.
Una significativa tempesta matinal, va obligar a suspendre l’itinerari de la cursa de 42 km i com a recorregut alternatiu, es va fer el mateix de la mitja marató de 1300 m de desnivell positiu.
La plaça de Sant Climent de Vilaller, va ser l’escenari privilegiat de la sortida multitudinària d’homes i dones dispostos a trescar el cim del Comadelo, muntanya emblemàtica i omnipresent de la vall de Barraves. Un sender idíl•lic entre boixos (amb una pendent sense concessions), ens va porta a les parts altes de la muntanya, per després enfilar una baixada frenètica per un corriol molt tècnic fins a Castanesa, per encarar el camí que baixa de Seu de dalt fins a Vilaller.
El secret va estar en mantenir un ritme constant a la pujada al Comadelo i “apretar les dents” en la primera part de baixada molt tècnica, pq els participants que son atletes no estan avesats a aquest terreny.
I no cal dir que l’escalf dels ànims incondicionals dels voluntaris Vilallerencs que estaven en els punts d’avituallament al llarg del recorregut, van representar una espenta agradable cap a la meta.
Una sensació molt especial arribar a la plaça Sant Climent enmig d’una munió de gent formant un passadís a meta.
http://juanjogarra.wordpress.com/2011/07/04/campio-despanya-curses-muntanya-mitja-marato-skyrace-categoria-veterans/