dimecres, 3 d’agost de 2011

El dia de LA GRAN MARMOLADA



3 d'agost 2011
ASCENCIÓ A LA MARMOLADA DE PERNIA
Avui, el sector ferratero, li tocava fer la gran excursió de la sortida als Dolomites: la Marmolada, el cim més alt dels Dolomites d'Ampezzo (3.343 m). A les 7 del matí ja haviem de ser als cotxes doncs l'excursió es preveia llarga perquè hi ha una via ferrada pel mig i a més teniem una estona de cotxe. A les 7:10 h sortíem dos cotxes (9 persones) destí a la Marmolada. A Cortina recollim la parella de Lleida i la d'Alacant i enfilem el nostre objectiu: el lago di Fedaia, on haviem de deixar els cotxes. Dels 3 cotxes, un enfila la carretera bona i els altres dos fem un tomb de cal Déu i arribem quasi 1 hora més tard. Total, que en arribar nosaltres al parking hi ha una desbandada general corrents a agafar el "funicular" doncs "es feia tard", de forma que deixem mig penjats a la parella de Lleida (l'Eduard i la Mar) i a la d'Alacant (Jordi i Maria) i al pobre Joaquim, que un cop té preparada la motxil.la i tanca el cotxe se n'adona que tot Cristo ja està dalt del "funicular". L'Eduard, la Mar i els d'Alacant decideixen fer la via de pujada al cim considerada normal, glacera amunt, mentres nosaltres, desperdigats i cagant llets, enfilem el camí cap a la via ferrada que ens conduirà al cim. Quin estrésss! Aquest camí es bastant freqüentat doncs permet arribar al cim per un costat i baixar per la glacera, amb l'atractiu de fer un tros per una via ferrada a 3.000 m d'alçada tot pujant. En poc temps arribem al coll de la Forcanada de la Marmolada (2.910 m), que és on té lloc l'inici la ferrada cap el cim. Allí ens trobem uns quants, doncs cal posar-se l'equip de ferrades i ha un petit reagrupament momentani, però que tot just dura 5 minuts. Ens quedem en Carles, el Pere, la Marta i jo junts per pujar cap a dalt. La ferrada és més senzilla del que diuen les guies. Té passos amb escales, ganxos, grapes però també parts de camí. En teoria la durada de la pujada eren 4 hores, de les quals 2 eren de ferrada, però amb el ritme que portàven tots, en 3-3:30 h hem arribat tots a dalt. La part final d'accés al cim no és ferrada sinò un llom una mica costerut amb neu que es feia bé sense crampons. Arribem a dalt a les 12:30 h, i es tapa per boira! I el més sorprenent: a dalt, a més de 3.000 m., hi ha un bar!!! Evidentment, allà és on es troba tothom! Després d'unes quantes fotos, un mos, iniciem la baixada també desperdigats però seguint el mateix ordre de la pujada. La baixada cal fer-la amb crampons doncs hi ha neu i un pati impresssionant. Es baixa primer pel llom i després s'entra a l'olla on està la glacera i que és la via normal de pujada. En un plis estem altre cop al "funicular", aquest cop a temps d'agafar-lo. En total, 700 m de desnivell de pujada i de baixada, dels quals 400 de ferrada en pujar. En arribar altra cop al parking ens trobem els "escapats" i, ara sí, ens reagrupem tots, enmig de bromes i rialles sobre la "escapà" que hi ha hagut. La tornada la fem per la carretera bona i en pocs temps arribem a Cortina.
Una gran excursió, una mica enterbolida pel fet de no haver pogut gaudir de les impressionants vistes que de segur deuen haver des del cim per culpa de la boira.
Un punt i apart mereix el "funicular". Fa dos dies varem anar amb un que era un pot per a 2 persones rovellat i plé de forats al sostre que a Catalunya l'haurien precintat fa temps. Avui ens ha tocat un altre semblant però que no estava ni cobert. Però que cutres que són aquesta gent!
Avui mha semblat veure gent de lleida per aquesta muntanya...





Secció tortuguesninja caminadores. Avui hem tingut el plaer de compartir el dia amb l'Elena i en Sergi, a més dels ja clàssics Montse, Ferran i Dolors. hem fet un mix ferrata iniciació i ascens al Nuvolau, amb l'afegir del museu a l'aire lliure de les Cinque Torri. Hem complert els objectius de cada grup! L'Elena, en Sergi i en Marcos, pugen en funivia cap al refugi Scoiatolli, i d'allà cap el cim del Nuvolau, per iniciar la via ferrada, curta però maca. En Ferran, puja en funivia i ens espera al refugi Averau, intermig. La Montse i la Dolors, a peu, soles en la immensa natura, fins al refugi primer i al cim després. Tots desperdigats durant una estona, això no és el normal en el nostre equipillo, ens reunim per dinar al refugi Scoiatolli... Abraçades i petons, ens expliquem les aventures.. I anem tots junts a visitar el museu a l'aire lliure de les Cinque Torri, i també els escaladors... A la Montse li agafa mal rotllo, Les trinxeres reconstruïdes, barracons amb figures a tamany natural que ens fan pensar en la misèria de la guerra..
I ben avinguts iniciem el camí de baixada pel bosc... Bonic i tranquil, arribem al cotxe una mica molls ... Res, quatre gotes..


3 d'agost Ares
Pujada al PIZ Boé (gruppo Sella) amb el Feliu
desprès dedeixar la Teresa i la Marta amb el tendre Filippo, Feliu i Ares ens vam dirigir al Sass Pordoi apujar el Piz Boé sense funivia. Una excursió molt guapa i espectacular. L'Ares la fa corrents i el Feliu a un pas força lleuger. Estar a dalt de la Sella Ronda és un privilegi. Vam baixar fins a gairebé Canazei i vam tornar a pujar fins al Sass Pordoi. d'allà vam anar fins Arabba a prendre algo amb laTeresa, Marta i Filippo que va veñir amb Rollers. molt bé també. Ah si!! 1400m de desnivell amb total.


Ares

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada